Un dels problemes principals que ens trobem a la clínica amb els petits rosegadors són alteracions dentals i gastrointestinals derivades d’una mala oclusió dental. Per tant és importantíssim tenir present la salut bucal dels nostres petits mamímers per evitar malalties greus que poden derivar inclús en la mort de l’animal.

ANATOMIA DENTAL CONILLS I ROSEGADORS

Els conills formen part de l’ordre dels lagomorfs, els conills porquins, xinxilles i hàmsters són rosegadors.

La diferència principal entre les dues ordres a nivell dental és el nombre d’incisius, però en ambdós casos es tracta de dents de creixement constant. Això significa que si no es llimen correctament acabaran fent un sobrecreixement inadequat generant maloclusió i el síndrome de malaltia dental adquirida.

MASTICACIÓ I CAUSES DE MALOCLUSIÓ DENTAL

El moviment de la mandíbula al mastegar és lateral i unidireccional. Els incisius serviran només per tallar els vegetals, i la llengua transportarà l’aliment cap a darrere la boca on seran els molars i premolars els que, amb un moviment mandibular lateral en forma de semilluna (com una mola de molí), aniran actuant damunt del menjar.

Degut a l’anatomia de les dents, que tenen un creixement constant, si la masticació no és correcte, les dents no es desgasten correctament i es presenta un sobrecreixement dental. Les causes més comuns d’un mal desgast serien:

  • NATURALESA DELS ALIMENTS: problema principal del sobrecreixement dental i maloclusió. Els conills i rosegadors necessiten aliments fibrosos per mantenir un desgast adequat. Els materials durs (pinso) provoquen un moviment de masticació vertical i no lateral, de manera que les dents es desgasten de manera obliqua. D’aquesta manera es generen unes espícules als extrems de les dents que provoquen que les dents inferiors es clavin a la llengua, i els superiors a les galtes. A més, les arrels acaben envaïnt espais veïns (abcessos). ÉS SUPER IMPORTANT CONÈIXER LES NECESSITATS NUTRICIONALS DELS NOSTRES ANIMALS PER PREVENIR ALTERACIONS TANT METABÒLIQUES COM DENTALS. CONSULTEU SEMPRE AL VETERINARI D’EXÒTICS QUINA ÉS LA DIETA MÉS ADEQUADA PER LA VOSTRA ESPÈCIE ANIMAL.
  • ALTERACIONS ÒSSIES: problemes que impliquin una mala ossificació (falta de vitamina D, osteoporosis…) provoquen que els alvèols dentals es vegin afectats i les arrels perforin el periosti generant debilitat i deformació dental.
  • ALTRES CAUSES: anatomia bucal alterada de naixement (prognatisme o enognatia mandibular), malalties que alteren el metabolisme del calci, deficiència d’algunes vitamines o proteïnes que provoquin osteoporosi, traumatismes…

SINDROME DE MALALTIA DENTAL ADQUIRIDA: SÍMPTOMES I CONSEQÜÈNCIES

 El síndrome de la MALALTIA DENTAL ADQUIRIDA es compon de tres alteracions:

  • Sobrecreixement dental i maloclusió
  • Alteració de la qualitat de les dents
  • Sobrecreixement de les arrels

Això provoca una sèrie de síntomes:

  • ANORÈXIA: el dolor fa que que deixin de menjar, que sol ser el signe principal, i pot ser degut a dos processos diferents. Per un costat úlceres bucals a la llengua, galta o inclús paladar que provoquen DOLOR, EXCÉS DE SALIVA, DIFICULTAT PER MASTEGAR…i, per tant, deixen de menjar. També pot venir perquè les arrels toquen el nervi trigèmin.
  • ALTERACIONS OCULARS: ja sigui un excés de secreció ocular, com els ulls més sortits del compte (exoftàlmia).
  • ABCESSOS: si hi ha sobrecreixement de les arrels aquestes generen abcessos de pus que nosaltres podem veure externament. Segons quines són les arrels que sobrecreixin tindrem abcessos a sota la mandíbula, sota de l’ull,….
  • PROBLEMES DIGESTIUS: derivat de l’anorèxia el sistema intestinal s’anirà alentint, deixaran de menjar els cecotrofs i de fer caques, i finalment tindrem un íli paralític, èstasi gàstric i/o lipidosi hepàtica (i sovint la mort de l’animal).

PREVENCIÓ, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

PREVENCIÓ: Segons la causa del mal desgast la prevenció serà una o altra i serà el veterinari qui ens ajudi. Per exemple, si es tracta de falta de vitamina D serà important corregir-ho nutricionalment però també deixant l’animal al sol unes hores perquè pugui metabolitzar la vitamina. Si es tracta d’un error dietètic haurem de corregir el % de fibra i disminuir el pinso per tal que la masticació sigui correcta. Si tenim un problema amb l’anatomia, en canvi, haurem de tenir en compte que les dents no podran mastegar bé perquè no estan ben alineades i per tant haurem d’anar tractant.

DIAGNÒSTIC: El diagnòstic es farà a consulta ajudat d’una radiografia del crani per valorar el tancament i les arrels dentals

TRACTAMENT: El tractament és quirúrgic i es tracta de fer llimats per eliminar les espícules i evitar que es clavin a la llengua o galtes. Un sol llimat i una dieta adequada sol ser suficient, però si les causes van més enllà de la falta de fibra dietètica, haurem d’anar fent llimats dentals periòdics. En el cas que les arrels presentin també sobrecreixement hi ha casos en què inclús s’ha d’arribar a treure les peces dentals. A més, si hi ha altres problemes derivats de la maloclusió com ara abcessos o alteracions digestives, el veterinari també haurà de corregir-los segons consideri oportú.

Per tot això és important que vingueu a fer revisions periòdiques de les dents i així prevenir la maloclusió i tot el que s’en deriva.